New walking

2007-10-29T11:09:00.000-07:00

Hello to everybody!!!

1) In next days I will send you an email to everybody who want write here.

2) I have a new proposal for the next walking in November. I hope you like this idea, the walking can do as longer as we want (there are more than one route and we can join them). I have hung some of dolmens we can see. Well the walking is:

VALLÉS- MARESME

ITINERARI NÚM. 1:

D Alella al collet de Can Gurri, 1 h —El Castell Ruf, 45'—Total, 1 h 45' (El present itinerari i els següents es poden trobar al planol de l'editorial Alpina, full de • Sant Mateu» )

EL COLLET DE CAN GURRI

A l'alçada aproximada del km. 4 de la carretera que del Masnou porta a Granollers hi ha l’accés a la urbanització «Alella Park». Hi pujarem pels carrers fins a la part més alta, on s'acaben els xalets i continua la pujada en forma de pista forestal en males condicions. La seguirem fins a dalt de la carena pel seu costat N. Un cop dalt, trobarem una torre d'energia elèctrica i una bifurcació de la pista; prendrem la de la dreta i hi farem uns 200 metres. Passarem per davant d'una formació granítica, després per un gran pi, i quan arribem al segon gran pi, pujarem a ma dreta per un sender; a uns 50 metres veurem el sepulcre dalt de la carena.
Galeria catalana de parets obliqües, amb la cambra composta per dues lloses a la capçalera i tres de laterals a cada costat; dels corredors es conserven dues lloses al costat NW, i al costat SE, entre la cambra i el corredor, hi ha una llosa, caiguda cap a l’interior del sepulcre, que amb una altra de besso-na, ara desapareguda, situada enfront devien formar les pilastres que emmarcaven la llosa de la porta. Les dimensions interiors són: 2,40 m. de longitud maxima, 1,20 m. d'amplada maxima i 0,95 m. d'alçada. L'orientació és: SW-NE.
Del túmul aixecat amb molt de pedruscall, se’n conserven poques restes; tenia planta circular.

EL CASTELL RUF

És situat a uns 2 km. del sepulcre del collet de Can Gurri. Hi anirem per la pista forestal que passa pel costat de la torre d'energia electrica que abans hem pres com a referencia. Seguirem la pista que des del collet de Can Gurri porta al turó d’En Galceran i a la Conreria, en direcció NE-SW, uns 900 me-tres. Trobarem una desviació a ma dreta que deixarem de costat i continuarem uns 400 metres fins a una cruilla, en la qual prendrem la pista de la dreta. Uns quants metres més endavant, una altra cruilla, i ara anirem per la de l'esquerra; hi baixarem uns 400 metres deixant de costat una derivació a la dreta. Després d'haver caminat uns 160 metres, tombarem per una bifurcació a la dreta; uns 200 metres més, i veurem davant nostre el cim del turó del Castell Ruf. Uns 50 metres abans d'arribar-hi trobarem un sender a ma esquerra que puja dalt la carena; el remuntarem i, a uns 25 metres de la pista principal i damunt d'aquesta, hi veurem el sepulcre.
Probable cista megalítica, encara que una detinguda excavació ens podria mostrar una galeria ca-talana. El sepulcre té planta rectangular, composta per una llosa a cada costat; la coberta, trencada en dos fragments, va tornar a col locar-se al lloc original durant la primera excavació del sepulcre; actualment un dels trossos resta estintolat sobre la cambra. L'interior fa 1,60 m. de llarg, 1,50 m. d'am-ple i 0,60 m. d'alt.

El túmul de planta circular esta aixecat amb terra i pedruscall; al costat W es conserven possibles restes de cromiec fets de pedra en sec.

ITINERARI NÚM. 2: De la Roca del Valles a Can Gol I, 45 . —Can Gol ll, 10'.—La Roca Foradada, 10'.—La Pedra de les Creus, 20'.—El Plat de Mol, 20'.—La cabana de moro de Céllecs, 75'.—Sant Bartomeu de Cabanyes, 30'.—Can Camat, 1 h.—La Roca d'En Toni, 30'.—Vilassar de Dalt, 40'.—Total, 4 h. 40'.
130

CAN GOL I

Per efectuar la visita anirem fins al km. 23 de la carretera que de Sant Adria del Besos porta a la Roca. Un cop situats, pujarem cap a la urbanització que hi ha al dessobre i remuntarem fins a la part més alta del turó, on es distribueixen diferents xalets. Al cim hi ha una edificació turriforme que allotja un transformador electric i al davant, a l'extrem oposat de l'esplanada, hi ha un xalet, a l’interior del seu clos hi és visible el sepulcre.
Gran galeria catalana de parets obliques; la cambra és composta per una llosa de capçalera, i de les laterals en resten tres en un costat i una al cantó oposat; al corredor, on també manquen lloses, se'n conserven dues en un costat i tres a l'altre; tampoc no té les cobertes. Aquest sepulcre, que mostra orientació S-N, fa 9 m. de longitud maxima, 1,90 m. d'amplada maxima i una alçada de 2 m.

Del gran túmul que cobria el dolmen, en queden moltes restes; tenia planta circular, essent retallat en part amb l'edificació del xalet proper.

CAN GOL II

Emprarem el mateix itinerari que el del sepulcre I de Can Gol, només que, abans d'arribar-hi, sortirem de la urbanització pel camí de Sant Bartomeu de Cabanyes, que comença a l'esquerra del carrer per on hem pujat, entremig de dues finques. Aquest cami segueix la carena en direcció NW i a 300 metres se situa al costat de llevant, on forma una cruilla; prendrem el cami de l'esquerra que puja dalt del cim. Alli, enlairat, hi trobarem el sepulcre.
Cista megalitica de planta rectangular, composta per dues lloses laterals i una de capçalera; hi manca la d'un costat i la coberta. Mostra orientació SW-NE i fa 1,75 m. de longitud, 1,10 m. d'amplada i 0,85 m. d'alçada.
Túmul de planta circular aixecat amb molta pedra; es troba molt rebaixat per les tasques agrícoles.

LA ROCA FORADADA

Des de l'encreuament de camins on hem arribat per anar al dolmen de Can Gol II, ara prendrem el que surt a ma dreta, en direcció S. El seguirem uns 200 metres fins a la Roca Foradada, que és un gran bloc erràtic de granit, que trobarem aillat al final del nostre recorregut.

Cova sepulcral artificial, de probable origen neolític com d'altres que hi ha a la serra de Llevant. A l'interior s'observen les marques realitzades per a obrir-la. Té secció de volta i planta subtriangular; fa 2,40 m. de llarg, 1,60 m. d'ample i 1,30 m. d'alt.

LA PEDRA DE LES CREUS

Sortirem de la cruilla que ens ha dut a la Roca Foradada i continuarem endavant uns 500 metres més, fins a trobar una bifurcació, de la qual prendrem el camí de l'esquerra que va en direcció N-NE. El seguirem uns 100 metres, fins a una altra bifurcació (a l'esquerra), molt perdedora, i recorrerem uns 40 metres fins a la part més alta de les formacions granítiques, on es troba la Pedra de íes Creus i els seus gravats.
Aquesta pedra és un gran bloc de granit, de forma rectangular, orientat als quatre punts cardinals. Els gravats es disposen per la superfície esglaonada del bloc, quasi tots en els sectors plans i amb algun exemplar a la part baixa del costat S. A més dels receptacles artificiais, s'hi poden veure nombroses creus simples, pero amb presencia de creus triples i potençades; hi ha una vintena de creus, alguns alfabetiformes i alguna paraula en caràcters llatins com (AÑO i ROCA)

Creiem que aquesta roca té gravats de diverses époques, tant prehistoriques com medievais.

EL PLAT DE MOL

Si venim de la Pedra de les Creus, després de recórrer uns 1.000 metres de camí, es localitza a uns600 metres abans d’arribar al dolmen de la Cabana del Moro de Céllecs.
El Plat de Mol és, possiblement, un recipient de descarnació de cadàvers obert en un bloc erratic de granit; té forma subcircular i se’n conserva una part, essent erosionada la resta. Fa 0,70 m. de llarg i una alçada maxima de 0,22 m.
Som de l'opinió que aquest receptacle tant podria ésser utilitzat pels homes que ocupaven les coves artificiais com pels dels dolmens.

LA CABANA DEL MORO DE CÉLLECS

Aquest sepulcre és enclavat en un estrep dels turons de Céllecs, a la coma situada sobre el torrent de Sant Bartomeu i la vall de Gatell. Es pot visitar des de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes o pujant pel camí per on hem vingut des del dolmen de Can Gol II, del qual dista uns 1.750 metres, i que a partir del turó de l'Arbocera puja a la carena fins a tocar aquest sepulcre.
Galeria catalana composta per dues lloses laterals a cada costat i una de capçalera; se’n conserva la de coberta de la cambra al lloc original. Mostra orientació SW-NE i fa 2 m. de longitud maxima, 1,30 m. d'amplada i 1 m. d'alçada.
No hi ha restes del túmul, destruït probablement en utilitzar l'indret com a vinya.
Des del sepulcre de la Cabana del Moro, el camí puja pel costat de ponent de la carena fins a l’alçada dels turons de Céllecs, on continua per llevant. Per aquest camí, en mitja hora arribarem a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.

CAN CAMAT

Des de Sant Bartomeu de Cabanyes prendrem l'ampla pista forestal que, pel costat de llevant dels turons de Céllecs, va en direcció S cap a Vilassar de Dalt. Després de recórrer uns tres quilometres, la pista es bifurca; nosaltres, per l'esquerra, continuarem uns dos quilometres més, fins a un coll ocupat per una masia que hi ha a ma esquerra. Quasi al davant mateix d'aquesta casa i pel costat drat del camí, veurem el menhir.
Menhir antropomorf de secció rectangular i acabament en cúpula, fa 1,90 m. d'alçada i 1 m. d'amplada maxima, i és orientat SW-NE.

LA ROCA D’EN TONI

A poca distancia de Can Camat la pista es bifurca. Nosaltres prendrem el camí de la dreta que comença a pujar pel costat de ponent dels turons, a la part alta dels quals hi ha les instal lacions hípiques de Cabrils. Hi passarem per davant; llavors el cami comença a baixar fins que arriba a una ampla plana, a la dreta de la qual hi veurem el sepulcre. Des de Can Camat haurem recorregut poc més de dos quilometres.
Galeria catalana de parets paral leles bastant ben conservada. Componen la cambra una llosa lateral a cada costat i una altra de capçalera; el corredor és flanquejat per dues lloses en un costat i una al cantó oposat—d'aixo es despren que n'hi manquen unes quantes. Una gran llosa cobreix la cambra, però hi falten les cobertes del corredor. En conjunt aquest sepulcre fa 3,80 m. de longitud maxima, 1,40 m. d'amplada i 0,95 m. d'alçada; mostra orientació SW-NE.
Túmul molt destrult; per les restes, en suposem una planta circular, de la qual se’n conserva una part al NW; una part del cromlec és visible al NE i és constituït per blocs allargats de granit, tombats i disposats de cantell.
El dolmen de la Roca d’En Toni ocupa un extrem dels anomenats "Plans d'En Boquet"; al cantó oposat, després dels camps de cultiu que hi ha al davant, es troba un bosc dintre del qual i en el vessant de marina es poden visitar un conjunt de blocs erratics de granit convertits mitjançant l’afegiment de lloses en paradòlmens; els més importants són la Cova del Pau i la Cova de la Granota.
Si continuem pista avall, en direcció a la mar, arribarem, després de recórrer 4,5 km., a la població de Vilassar de Mar.

ITINERARI NÚM. 3: De la Roca del Valles al dolmen de Can Planes, 35'.

CAN PLANES

Sortirem de la Roca en direcció a Mataró per la carretera que des de Terrassa porta a aquesta ciutat. A pocs metres de les darreres cases de la població, i a ma dreta, comença un carrer, que prendrem. El seguirem passant per davant de la caserna de la Guardia Civili i deixant de costat dos carrers a ma dreta; puiarem fins al lloc on s'acaba l'asfaltat i el carrer es converteix en pista forestal, que en un quilometre de recorregut ens portara a la masia de Can Planes. Uns 100 metres abans d'arribar-hi comença a l'esquerra un camí en mal estat que seguirem uns 300 metres, deixant un trencall a ma dreta i continuant per l’esquerra; uns 100 metres més endavant tornarem a trobar una altra desviació a la dreta, que tampoc no prendrem; uns altres 100 metres més i el camí pel qual anem gira a la dreta. En aquell lloc, a l'esquerra, dalt d'un monticle, veurem el sepulcre.
Cista megalítica de dimensions reduïdes, constituïda per una llosa lateral a cada costat i la de capçalera, caiguda; la llosa de coberta es conserva al lloc original, i hi manca la del davant. El sepulcre és orientat al SE, i té unes dimensions interiors d'1,20 m. de llarg, 1,20 m. d'ample i una alçada de 0,70 m.
No queden restes ni de tumul ni de cromlec.

ITINERARI NÚM. 4: De Sant Celoni a la cruilla del Corredor, 1 h.—Pedra Gentil, 30'.—Can Pradell de la Serra, 30'.—El Trull, 30'.—Església Vella, 1 h. 15'.—Vilalba Sasserra, 20'.—Pedra Arca, 10'.— Total, 4 h. 15'. (Itinerari incios al planol de l'editorial Alpina, full corresponent a "EI Corredor".

PEDRA GENTIL

Per visitar-lo sortirem de Sant Celoni per la carretera que porta a Arenys de Mar. A l’alçada del km. 13, situat aproximadament a un quilometre abans d'arribar a la població de Vallgorguina, surt a ma dreta una pista forestal que puja a la serra del Corredor pel costat N i porta al santuari del mateix nom. Continuant més enllà, també passa per l’església del Far.
Un cop sortits de la carretera, pujarem per la pista quelcom més d'un quilometre, envoltant el turó on es troba el sepulcre. En arribar al collet pel qual el turó s'uneix a la serra, veurem a ma esquerra un bloc de pedra pintada que ens indica la direcció que cal seguir. Pujarem pel costat S del monticle i en pocs minuts veurem el dolmen, quasi dalt del cim.
Sepulcre reconstruït i traslladat al seu emplaçament actual en data llunyana; quan es descobrí era caigut. Del monument original consta que en resta la coberta, que per les dimensions devia correspondre a un sepulcre de dimensions considerables, i molt probablement les lloses del costat N. Les mides interiors són: 2 m. de longitud, 1,70 m. d'amplada i 1,40 m. d'alçada.
El túmul no s'ha conservat, ni tampoc no se'n varen enregistrar les caracteristiques.

EL TRULL

Des de la Pedra Gentil pujarem per la pista que porta al Corredor i passarem per davant de la masia de Can Pradell de la Serra. Al cap de 3,5 km. de recorregut, arribarem a la masia del Trull i després de fer uns 300 metres més, veurem que de la pista principal en surten dues de menors a l'esquerra, que no seguirem; a la dreta de la de més amunt s'aixeca un monticle situat al costat mateix de la pista: al cim hi ha les restes del sepulcre.
Probable galeria catalana de dimensions considerables, a jutjar pel volum de les lloses que avui resten escampades pel cim i els vessants del monticle. Per la disposició de les lloses, es pot deduir que les dues del cim devien correspondre a la cambra, i la que es veu caiguda al N, quasi al peu del monticle, a la capçalera. La gran llosa que hi ha a mitja pendent, al NW de les de la cambra, podria ésser una part de la coberta. Per les dimensions, es pot calcular la mida de la cambra sepulcral, que devia ésser d'1,70 m. de longitud, 1,40 m. d'amplada i 1 m. d'alçada.
El túmul, del qual queden restes, devia tenir planta el lipsoidal; esta aixecat amb pedruscall i terra.

PEDRA ARCA

Quan pujavem cap al Trull devem haver trobat, uns 200 metres abans d'arribar a la masia, una bifurcació a ma dreta que, en direcció NW, porta a la població de Villalba Sasserra. La seguirem. Aquesta pista va per la carena de la serra d'En Benet, baixa fins al costat de l'església vella i, després de recórrer uns 9 quilometres, creua l'autopista de Girona per un pont. Tanmateix, com que aquesta via no s'arranja gaire sovint, potser és millor fer el recorregut a la inversa i tornar a Sant Celoni, i des d'alli anar a Vilalba Sasserra. El sepulcre es troba a l’alçada del km. 14 de la carretera que de Llinars del Valles porta a Vilalba Sasserra, poc abans d'entrar a la població.
Poc abans d'arribar a l'esmentat quilometre, venint de Llinars, trobarem a ma dreta una ampla pista que en direcció S ens porta cap a l'autopista. A uns 100 metres de recorregut des de l'entrada i a ma esquerra, dessota d'un gran pi, trobarem el dolmen.
Possible galeria catalana a la qual manca el corredor. Actualment la constitueixen una llosa de capçalera i una de lateral a cada costat; la gruixuda coberta es conserva al lloc original. És orientada a l'E, i té de dimensions interiors: 2,10 m. de longitud maxima, 1,20 m. d'amplada i 1,08 m. d'alçada.
El túmul de planta circular apareix molt rebaixat per les tasques agrícoles, i de les onze peces verticals del cromlec que es conservaven a principis de segle, encara en resta una al S.

ITINERARI NÚM.5: Del Tibidabo a Collserola, 20’.- La pedra de Collserola, 5’.- Total, 25’. (Itinerari situat al plànol de l’editorial Alpina, corresponent al full "Gran Barcelona").

LA PEDRA DE COLLSEROLA

Per visitar aquest bloc de pòrfir amb inscultures, ens traslladarem al km. 7,500 de ia carretera que de Vallvidrera enllaça amb la de l'Arrabassada i Sant Cugat del Valles per Collserola. Un cop situats en el punt quilometric, entrarem pel bosc uns 20 metres seguint un G.R. que passa per l'indret. Caminat aquest tros, girarem a la dreta, entremig dels arbres. Uns 20 metres més i aleshores veurem, a l'extrem de ponent d'un pla bastant net de bardisses que hi ha al peu d'un gros pi, la pedra de Collserola.
Bloc de porfir subrectangular i d'angles arrodonits; les inscultures en forma de cassoletes, algunes d'elles ajustades per reguerons, es disposen de manera més o menys general per la superfície superior de la pedra. Es tracta d'inscultures de probable intencionalitat religiosa o magica, relacionades amb el món megalític i que ben versemblantment foren obrades a principis del Calcolitic.

See You soon,

Laia

Excursió castell de Montsoriu (12/10/07)

2007-10-22T10:19:00.000-07:00

Hola a tots,

He pensat que seria una bona idea tenir un blog de l'intercanvi on tothom pogui dir la seva, penjar fotos, proposar activitats, etc. Espero que us agradi la idea.

És la primera vegada que creo un blog, o sigui, que no tinc gaire idea de com funciona el tema i no se si funcionarà bé la cosa...

Per començar penjo les fotos de l'excursió que van fer el passat dia 12/10/07 al castell de Montsoriu

Intercanvi

New walking

Excursió castell de Montsoriu (12/10/07)